Ansiedad_Nuria_Mateo_Psicologa_Barcelona

L’ansietat és un mecanisme adaptatiu natural que ens permet posar-nos alerta davant un perill. En realitat, un cert grau d’ansietat ens ajuda a estar alerta, tenir cura en situacions que puguin comportar perill o ens ajuda. Una una ansietat moderada pot ajudar-nos a mantenir-nos concentrats i afrontar reptes.

Però si aquesta ansietat és desproporcionada ens produirà l’efecte contrari, no ens ajudarà a superar situacions, al contrari pot ser que ens paralitzi amb un sentiment d’indefensió, arribant a produir un deteriorament del funcionament psicosocial i fisiològic. Si aquesta ansietat es presenta en moments inadequats o és molt intensa i duradora fins al punt d’interferir en les activitats quotidianes de la persona se la considera com un trastorn.

Els símptomes més freqüents d’ansietat poden ser:

1.- A nivell cognitiu-subjetiu:

  • Preocupació
  • Temor
  • Inseguretat
  • Dificultad per decidir
  • Por
  • Pensamients negatius sobre uno mateix
  • Pensamients negatius referents a la nostra actuació davant els altres
  • Por a què es donin compte de les nostres dificultats
  • Por a la pèrdua de control,
  • Dificultats per pensar, estudiar, o concentrar-se, etc.

2.- A nivell fisiològic:

  • Sudoració
  • Tensió muscular
  • Palpitacions
  • Taquicàrdia
  • Tremolor
  • Molèsties a l’estómac
  • Altres molèsties gàstriques
  • Dificultats respiratòries
  • Sequedat de boca
  • Dificultats per tragar
  • Mals de cap
  • Mareig
  • Nàusees
  • Molèsties a l’estómac
  • Tremolar

3.-A nivell motor o observable:

  • Evitació de situacions temudes
  • Fumar, menjar o beure en excés
  • Intranquil·litat motora (moviments repetitius, gratar-se, tocar-se, etc.),
  • Anar d’un costat a l’altre sense una finalitat concreta,
  • Tartamudejar
  • Plorar
  • Quedar paralitzat, etc.

Les causas origen d’aquesta ansietat poden ser:

  • Causes genéticas: Ja que es pot heretar a través dels gens.
  • Causes circumstancials: Patir un fet traumàtic com un accident de cotxe, pot provocar ansietat. Si el sentiment d’ansietat romandre durant mesos o anys és el que es coneix com a trastorn d’estrès posttraumàtic.
  • Consum de droges: El consum de drogues com amfetamines, l’èxtasi o l’LSD són substàncies que poden causar ansietat. La cafeïna o la teïna poden produir ansietat en algunes persones.
  • Experiències vitals significatives: Situacions com un embaràs, o un canvi laboral (acomiadament, ascens, etc), poden produir ansietat.

Tipus

Hi ha diversos tipus de trastorns d’ansietat. Així podem diferenciar entre:

  • Trastorn d’ansietat generalitzada:

Es tracta d’una tensió crònica tot i que res sembla provocar-la. És la preocupació o nerviosisme en excés, encara que no hi hagi cap motiu aparent. Es diagnostica quan aquesta ansietat té una durada mínima de sis mesos.

  • Trastorn fóbic:

La principal característica d’aquest trastorn és la presència d’un temor irracional i persistent davant un objecte específic, activitat o situació. La conseqüència d’aquest temor és l’evitació com en el cas de la por a volar, als espais oberts, als espais tancats, etc.

  • Trastorn de pànic (o atac d’angoixa):

Es produeix aquest trastorn quan la persona experimenta crisis recurrents d’angoixa que sorgeixen d’una manera espontània. Es tracta d’una ansietat aguda i extrema que poden portar a pensar a la persona que la pateix creure que morirà. Aquests atacs sobtats de por intensa no tenen una causa directa. De vegades, els pacients que pateixen aquest trastorn desenvolupen angoixa a experimentar el pròxim atac, la ocurrència no poden preveure, és l’anomenada ansietat anticipatòria.

  • Trastorn obsessiu-compulsiu:

Es tracta de pensaments o accions no voluntaris que el pacient no pot deixar de pensar o fer per no generar ansietat. En tot cas, el subjecte reconeix el caràcter absurd dels seus pensaments o accions. Per exemple: rentar-se les mans cada poca estona.

  • Trastorn per estrès post-traumàtic:

Es dóna en aquells casos en què es presenten seqüeles psicològiques desagradables després de l’impacte d’un trauma emocional, una guerra, una violació, etc. Es caracteritza pels records persistents del succés traumàtic, un estat emocional amb exaltada vigilància i la reducció general d’interès pels successos quotidians.

Diagnòstic:

Criteris diagnòstics:

Per avaluar si un determinat pacient pateix ansietat, és recomanable descartar l’existència d’una malaltia sistèmica. Per a això, el metge ha de tenir en compte els següents aspectes:

  • Simptomes físics que presenta
  • Història mèdica i psicològica anterior del pacient i de la seva família
  • Possibilitat que pateixi alguna malaltia que generi trastorn d’ansietat
  • Influència de tòxics com la cafeïna, el cànnabis o la cocaïna i altres drogues de síntesi, desencadenants de crisi d’ansietat i angoixa en persones amb predisposició

Entrevista semiestructurada:

L’entrevista clínica és l’instrument per excel·lència per poder establir un diagnòstic dels trastorns d’ansietat i arribar a una comprensió global del pacient. Ha de recollir la informació necessària per orientar el diagnòstic i se sol estructurar en quatre fases:

Fase preliminar: l’objectiu és conèixer el motiu de la consulta.

Fase exploratòria: el pacient és preguntat sobre el següent:

  • Símptomes, localització, intensitat, cronologia i evolució.
  • Presència de patologies orgàniques.
  • Factors desencadenants directes, com canvis vitals, duels, esdeveniments traumàtics, etcètera.
  • Antecedents personals: episodis maníacs, depressions anteriors, etcètera
  • Exploració de l’esfera psicosocial: creences i expectatives, pensament, afectivitat i entorn sociofamiliar, personalitat, ..

Fase resolutiva: es resumeixen els problemes, s’informa al pacient de la naturalesa del problema i es sol·licita la seva implicació en l’elaboració d’un pla diagnòstic-terapèutic.

Fase final: el metge ofereix al pacient un seguit de recomanacions que ha de començar a posar en pràctica fins la següent cita.

Tractaments:

Els fàrmacs són el tractament d’elecció per a l’ansietat generalitzada. Habitualment es prescriuen fàrmacs ansiolítics com les benzodiacepines; però, a causa de que l’ús de benzodiazepines a llarg termini pot crear dependència, si es decideix la seva interrupció, ha de reduir-escalonadament i no de forma brusca. L’alleujament que proporcionen les benzodiazepines compensa generalment alguns lleugers efectes secundaris.

La buspirona és un altre fàrmac eficaç per a moltes persones amb ansietat generalitzada. El seu ús sembla no implicar dependència física. No obstant això, la buspirona pot trigar dues setmanes o més en fer efecte, en contrast amb les benzodiazepines, que comencen a actuar en el termini d’uns minuts. La teràpia de comportament no sol ser generalment beneficiosa perquè no hi ha clares situacions que desencadenin l’ansietat. Les tècniques de relaxació i de biorretroacción poden ajudar.

L’ansietat generalitzada pot estar associada amb conflictes psicològics subjacents. Aquests conflictes estan freqüentment relacionats amb inseguretats i actituds autocrítiques que són autodestructives. Per a algunes persones, la psicoteràpia pot ser eficaç per ajudar a comprendre i a resoldre conflictes psicològics interns.