Estrès

/Estrès
Estrès2018-07-18T17:05:55+00:00

Què és l’estrès?

Estres_Deportivo_Nuria_Mateo_Psicologa_BarcelonaL’estrès és un procés natural que es produeix com a conseqüència de la necessitat de les persones d’adaptar-nos a l’entorn que ens envolta. Aquest entorn es troba en permanent canvi. Si aquest estrès es perllonga en el temps o és molt intens és quan resulta perjudicial per a la personal.

Podem dir que l’estrès és un procés natural del cos humà, és una resposta automàtica davant de situacions amenaçadores o desafiants que impliquen una mobilització de recursos físics, mentals i conductuals per afrontar-les. Potser aquestes situacions amenaçadores o desafiants pertorbin l’equilibri emocional de la persona.

Si aquest estrès es perllonga en el temps o és molt intens és quan resulta perjudicial per a la personal resultant perjudicial per a la salut, l’exercici professional, acadèmic, fins i tot pot afectar les relacions personals, o de parella de l’individu.

Senyals característiques de l’existència d’estrès en els individus són:

  • A nivell emocional: ansietat, por, irritabilitat, confusió.
  • Referent als pensaments: dificultat per concentrar-se, pensaments repetitius, excessiva autocrítica, oblits, preocupació pel futur …
  • Respecte a les conductes: dificultats en la parla, riure nerviós, tracte brusc en les relacions socials, plor, estrènyer les mandíbules, augment del consum de tabac, alcohol …
  • Canvis físics: músculs contrets, mal de cap, problemes d’esquena o coll, malestar estomacal, fatiga, infeccions, palpitacions i respiració agitada …

Tipus d’estrès?

Hi ha diferents tipus d’estrès en funció de la durada d’aquest. Podem distingir entre estrès agut, estrès agut episòdic i estrès crònic.

  • Estrès agut: És estimulant i excitant, però molt esgotador. No perdura en el temps. Un exemple d’aquest tipus d’estrès seria diverses entrevistes de treball en un dia. Pot aparèixer en qualsevol moment en la vida de qualsevol individu.
  • Estrès agut episòdic: És quan es pateix estrès agut amb molta freqüència. La gent afectada reacciona de forma descontrolada, molt emocional, i sol estar irritable, i sentir-se incapaç d’organitzar la seva vida.
  • Estrès crónic:  En estat constant d’alarma.

Causas d’estrès?

El naixement d’un nadó, la mort d’un familiar, la pèrdua d’ocupació …. Qualsevol succés pot donar lloc a una resposta emocional i generar estrès.

No té per què ser un esdeveniment molt intens, simplement amb que acumulin durant llargs períodes de temps i com la persona els interpreta o s’enfronta a ells pot ser que li afecti de manera negativament.

Que una situació sigui estressant per a una persona no implica que ho sigui per a la resta de persones, al contrari. Un canvi pot generar tensió, però la manera d’afrontar aquest canvi és el que fa que sigui estressant o no. Cada persona té una tolerància diferent als problemes i, per tant, un llindar de l’estrès diferent.

Factors de risc

Entre els factors de risc podem distingir entre factors físics estressants i factors emocionals i mentals.

Factors fisics estressants

  • Exposició a productes químics.
  • Soroll
  • Males postures.
  • Temperatures extremes.
  • Falta de son.

 

Factors emocionals i mentals

  • Mudances i obres a casa.
  • Exàmens.
  • Problemes de parella.
  • Atur
  • Mort o malaltia greu d’un ésser estimat.
  • Reptes en el treball.
  • Discussions laborals o familiars.
  • Competitivitat
  • Embussos de trànsit.
  • Manca de temps per realitzar tasques i per dedicar a l’oci.

Els símptomes d’estrès més freqüents són:

  • Emocions: depressió o ansietat, irritabilitat, por, nerviosisme, confusió, fluctuacions de l’estat d’ànim, etcètera.
  • Pensaments: excessiu temor al fracàs, excessiva autocrítica, oblits, dificultat per concentrar-se i prendre decisions, pensaments repetitius …
  • Conductes: riure nerviós, tracte brusc cap als altres, increment del consum de tabac, alcohol i altres drogues, augment o disminució de la gana, plors, cruixir les dents o prémer les mandíbules, etcètera.
  • Canvis físics: tensió muscular, mans fredes o suoses, insomni, mals de cap, fatiga, problemes d’esquena o coll, indigestió, respiració agitada, pertorbacions en el somni, granellades, disfunció sexual, etcètera.

Diagnóstic dels nivells d’estrès

Hi ha uns paràmetres que determinen el nivell d’estrès en què es troba una persona:

  • Nivell cognitiu: la persona presenta inseguretat, problemes de concentració; no troba solució als seus problemes per petits que siguin, sensació d’haver perdut la memòria.
  • Nivell fisiològic: l’estrès es pot presentar mitjançant símptomes físics com mal de cap, tensió muscular, alteracions del son, fatiga, malalties de la pell.
  • Nivell motor: la persona tendeix a realitzar accions no habituals com plorar, menjar compulsivament, fumar més del normal, apareixen tics nerviosos.

Com podem prevenir l’estrès?

  • Descans: Dormir suficient, gaudir de les vacances, del temps d’oci, caps de setmana i desconnectar dels problemes de treball quan acabi la jornada laboral.
  • La dieta antiestrès: Serveix per alliberar tensions i allunyar els pensaments negatius Fer exercici físic ajuda a relaxar-se i a relacionar-se amb amics o familiars.
  • Exercici físic: Serveix per alliberar tensions i allunyar els pensaments negatius Fer exercici físic ajuda a relaxar-se i a relacionar-se amb amics o familiars.
  • Organització: És important aprendre a organitzar-se saber distribuir el temps per poder descansar, i establir prioritats quan no sigui possible acabar totes les tasque
  •  Solució de problemes i presa de decisions: Prendre decisions intentant seguir un procés lògic, sense fugir dels problemes, i afrontant per decidir la millor alternativa en cada cas.
  • Interpretació de situacions i problemes: De vegades es tendeix a exagerar les conseqüències negatives d’un succés arribant a realitzar anàlisis catastrofistes, patir per problemes que no existeixen, o per fets que no han succeït encara.
  • Atribucions i autoestima: És bo estimar-se i tractar-se bé. Si s’ha fet bé una cosa, felicitar-se per això i, si s’ha fallat, reconèixer que en aquest cas no s’ha actuat correctament i intentar rectificar els errors, sense culpabilitats ni pensaments negatius sobre un mateix.
  • Relacions amb els altres: Reforçar les conductes positives amb les persones de l’entorn i intentar corregir les negatives.