L’anomenada llei del gel es pot donar tant en relacions d’amistat com en les de parella. Són molt destructives per les persones que la pateixen.

Però com ho podem detectar? Intentaré descriure els senyals que ens poden ajudar a detectar aquest tipus de situació.

Sobre la llei del gel, no s’ha parlat gaire i és molt probable que encara ni es conegui però segur que quan comencis a saber de què es tracta reconeguis fàcilment alguna persona víctima d’aquest comportament tòxic o fins i tot tu mateix, tu mateixa.

Que coneixem per llei del gel? Són un conjunt de conductes que tenen com a finalitat ignorar a l’altre persona, fer veure que no existeix. Aquest tipus de conducta, com ja hem dit a l’inici, es pot donar tant en relacions d’amistat, com en relacions de parelles. Quan una de les dues persones interpreta que l’altra ha fet alguna cosa malament, en lloc de parlar-ne, s’enfada i actua castigant l’altra persona amb comportaments com ara no parlar-li o fingir que no la sent o que no la veu: que no existeix, en definitiva.

De fet és una conducta de violència passiva i d’abús psicològic. La psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella María Esclapez enumera en una publicació d’Instagram uns quants exemples de comportaments que permeten identificar que algú està aplicant la llei del gel a una altra persona. De quin tipus de conductes estem parlant? Tot allò que porti a evitar el contacte físic o visual, el no escoltar a l’altre o fer veure que és invisible.

Exemples de la Llei del Gel

– Deixar de respondre els missatges.

– No tenir en compte el que diu la parella.

– No fer cas a les peticions o necessitats de l’altre.

– Fingir que no s’escolta.

– No respondre les preguntes o fer-ho amb monosíl·labs.

– Fer veure que l’altra persona és invisible.

– Evitar el contacte físic o visual.

– Mostrar desinterès pel que l’altra persona fa o diu.

– No anar a esdeveniments socials o desfer plans a què s’havia compromès.

– No mostrar afecte o ignorar conscientment l’expressió emocional del dolor o del patiment de l’altra persona.

Per què hi ha persones que es comporten així? Les persones que fan aquest tipus de comportament són aquelles que tenen una autoestima molt baixa, no és que ho justifiqui però són persones que no saben gestionar les seves emocions. Són persones que senten ira, ràbia, frustració, orgull, o enveja cap a la persona que ignora i en lloc de fer-se responsables dels seus sentiments, opta per l’evasió i el silenci.

És una mena de càstig i probablement en moltes ocasions ni la que ho fa ni la persona que ho rep són conscients de com pot ser de destructiu aquest comportament.

És habitual, de fet, que la víctima de la llei del gel pensi que el que està passant “és culpa seva” i que comenci a repassar tot el que ha pogut fer a l’altra persona, alguna cosa que justifiqui aquesta resposta tan dràstica.

La persona que pateix la llei del gel s’acaba sentint menys vàlida, no para de donar voltes al tema, i la situació acaba debilitant molt la seva autoestima i generant dependència emocional.

Què podem fer si som víctimes de la llei del gel?

1) Identificar què està passant.

És habitual que la persona que pateix la llei del gel pensi molt en com ha actuat ella, què pot haver fet per provocar això, i no vegi que és víctima d’un comportament tòxic.

2) Evitar els missatges autodestructius.

Cal buscar maneres de ser més amable amb un mateix i no culpar-se tota l’estona del que passa. El més probable és que no sigui per res que hagis fet, que no depengui de tu.

3) Posar-hi límits i demanar explicacions.

Posar els límits sí que depèn de nosaltres, i cal que ho fem. Parlar amb l’altra persona, demanar-li que expliqui què passa, per què es comporta així i com es pot resoldre. Això és una conducta assertiva

4) Si no hi ha res a fer, apartar-se’n.

Nosaltres decidim les persones que volem al nostre costat. Hem d’aprendre a cuidar la nostra salut emocional. Si no podem fer res cal apartar-se d’aquelles persones que no ens aporten cap benefici, igual que intentem dormir el que necessitem o tenir una bona alimentació.

 

Núria Mateo

Psicóloga colegiada

Nº 23766

 

Bibliografia