No podem destinar tots els nostres esforços en esperar a algú que no vol venir cap a nosaltres. Més que res, perquè el que està en joc son les nostres il·lusions i el nostre benestar, la nostra perspectiva vital.

Si estem pendents d’algú que ens ignora o que no ens valora ens farà molt de mal i el que farem serà hipotecar la nostra vida per una altra persona.

La millor manera d’evitar aquesta situació és tenir uns objectius, metes, i no lligar-nos a persones o objectes, tot i què l’educació rebuda ens fa que resulti complicat alliberar-se de les expectatives que tenim. Fins i tot, sabent que qui més espera és més fàcil que es decepcioni no podem evitar pensar que potser aquesta vegada no ens succeirà.

Treballar les falses creences no és fàcil. Les expectatives sobre les altres persones o sobre el món ens fan tancar i les necessitem per viure.

Ser els que portem les regnes de la nostra vida i no haver de dirigir la nostra vida en funció d’altres persones no implica que no tinguem en consideració la resta del món. L’alliberament no consisteix en ser egoistes i mirar només per nosaltres mateixos. És quelcom més.

Fer que la nostra satisfacció i benestar depengui d’una altra persona no és sa perquè mai arribaran a cobrir les nostres necessitats. Assumir que tot canvia i que acceptem la realitat és el millor que podem fer. Res és per sempre ni les relacions ni les nostres necessitats o persones.
La por al fracàs emocional i sentimental ens fa estar immòbils. Les pèrdues, inevitablement succeeixen, és part de la vida.

No cal pidolar amor. Qui no té temps per tu, qui et fa sentir invisible i insignificant no et mereix. L’amor s’ha de demostrar però mai s’ha de pidolar. Si cal fer-ho és reflex de la injustícia d’un sentiment. Et mereix aquella persona que diu menys però que fa més.
La falta de temps no existeix, el que manca és interès perquè quan la gent realment vol, és allò que es diu que la matinada es torna dia, i el dimarts dissabte i tot moment és una oportunitat per veure la persona que estimes.

A qui no et truqui i no respongui les teves trucades, simplement no el truquis. No busquis a qui no t’estranyi i no estranyis a qui no et busca. Passa dels silencis infundats i els missatges ignorats.
Valora`t, no esperis a qui no t’espera i deixa de pidolar i pregar amor. Estima’t i valora’t pel que ets i no pel que algú, que no et mereix, et fa entendre.

Núria Mateo

Psicòloga