Tolerància a la frustració

//Tolerància a la frustració

Tolerància a la frustració


La frustració és una resposta emocional. Davant una expectativa , un projecte o il·lusió que no es compleix podem experimentar sentiments com la ira, tristesa, o l’ansietat. Volíem aconseguir alguna cosa que no ha estat possible.

En certa manera el nivell de tolerància a la frustració és innat però es pot aprendre. Pensem en un nadó, el nivell de tolerància a la frustració és molt baix. Si els seus progenitors li fan viure bones experiències i li contenen el malestar i ell pot conservar això dins seu podrà tenir una imatge positiva de si mateix que li permetrà anar tolerant cada vegada més l’adversitat.

Si tenim un nivell de tolerància a la frustració baix davant qualsevol adversitat ens podem enfadar, entristir o angoixar. Si pel contrari el nostre nivell de tolerància a la frustració és alt es pot mantenir l’estat d’ànim sense alteració tot i que les nostres expectatives no es compleixin. Per tant, no són situacions externes a nosaltres sinó la manera com afrontem la situació, la frustració es compon tant d’una situació real que ha ocorregut com de la vivència a nivell emocional elaborada a partir d’aquesta situació.

Una adequada gestió de la frustració consisteix en entrenar-nos en l’acceptació tant del que ha passat com de la vivència emocional del que ha passat.

En la societat actual la baixa tolerància a la frustració és el que més trobem per la immediatesa amb la que volem les coses, la rapidesa, hi ha una incapacitat d’espera.

Aquest tipus de resposta implica un raonament rígid, inflexible amb poca capacitat d’adaptació als canvis no esperats.

Hi ha una sèrie de trets característics en les persones amb baixa tolerància a la frustració:
1. Presenten dificultat per controlar les emocions.
2. Són més impulsives, impacients i exigents.
3. Busquen satisfer les seves necessitats de forma immediata, de forma que quan han d’afrontar situacions d’espera poden reaccionar de manera violenta, explosiva amb atacs d’ira o tristesa extrema.
4. Poden desenvolupar amb més facilitat que altres persones quadres d’ansietat o depressió davant conflictes o grans dificultats
5. Pensen que tot gira al seu voltant i que es mereixen tot allò que demanen de manera que qualsevol límit els sembla injust, ja que va contra els seus desitjos.
6. Tenen poca flexibilitat i adaptabilitat.
7. La seva manera de pensar és radical, o és blanc o és negre sense un punt mig.
8. Es desmotiven fàcilment.
9. Fan servir el xantatge emocional si no es compleix el que volen de manera immediata manipulant a l’altra persona amb missatges punyents.

Com podem fer per tenir un alt nivell de tolerància? La tolerància a la frustració és un aprenentatge que s’ha de consolidar en les primeres etapes del desenvolupament infantil. Quan som petits no tenim la capacitat d’espera o comprendre perquè no es pot produir tot de manera immediata. En el moment que un infant no pot disposar d’allò que desitja s’inicia el funcionament de la baixa tolerància a la frustració reaccionant amb un exagerat catastrofisme. Els plors, rebequeries, queixes són comportaments típics davant el sentiment de frustració i la interpretació negativa de la situació.

Aprendre a ser tolerants permet pensar de forma més creativa, prepara per ser competitiu en qualsevol faceta de la vida. Si tenim la sensació que es perd el temps mostra una tolerància baixa a la frustració.

Què podem fer per tolerar la frustració?
• Voler una cosa i lluitar per ella no sempre implica aconseguir-ho.
• Si no s’aconsegueix el que es desitja es normal trobar-se malament però no és necessari sobrevalorar-lo, ni cal sentir-se malament. Reconèixer aquest sentiment és bo i convenient.
• No quedar-se en el victimisme. Canviar el discurs és el millor que es pot fer.
• Buscar solucions, fer-nos preguntes de per què no ho he aconseguit?, què puc fer de manera diferent?. Cercar altres maneres de fer, ja que si fem el mateix aconseguirem el mateix resultat.
• De vegades els objectius a assolir requereixen més temps o dedicació. Cal insistir per aconseguir-ho, la persistència ens pot ajudar i ens mostra fins a quin punt es desitja el proposat.
• Ningú millor que tu et pot dir si aconseguiràs el teu propòsit o no. No deixis que els altres opinin sobre el que vols aconseguir.
• Busca el millor recorregut per aconseguir el teu propòsit. Avançat als possibles problemes que puguin sorgir amb diferents alternatives com a solucions i evitar problemes.
• Sempre hi ha moments en els quals tot es veu negatiu, “sortirà bé?”, “val la pena el sacrifici?”. Cal deixar de banda els pensaments catastrofistes, no és la realitat.
• Si se sent la necessitat de demanar ajudar, per què no fer-ho? L’experiència d’altres persones ens pot servir per superar situacions i reptes .
• Realitzar visualitzacions de la situació superada i controlada. La ment té un gran poder i ens ajuda a superar i assolir els projectes plantejats. La ment predisposa i les accions van encaminades a aconseguir la fita.

Si ens volem entrenar per a superar situacions frustració hi ha diversos exercicis. A mode d’exemple tenim:

Aprendre a suportar: útil per entrenar-se per superar situacions d’espera

Davant una situació que comporta molèstia forcem la sensació de frustració. Per exemple, una situació quotidiana com anar a supermercat i fer cua per pagar. En lloc de buscar el caixer on hi ha menys gent podem anar al que té la cua més llarga. Per a què l’espera sigui més portable podem cantar, observar la gent, comptar de l’u al seixanta i tornar a començar, etc

Molèstia física
Posar a la sabata una goma o qualsevol objecte, petit, que ens ocasioni una molèstia, però sense que ens faci massa mal. Passada una estona ho considerarem una molèstia però suportable.

Davant un “No”
Imagina que estàs a la feina i vols una cosa, per exemple, un increment de sou, i et diuen que si, l’exercici que es pot fer és imaginar el contrari. Ens podem visualitzar quan ens han donat un No per resposta. Quines solucions alternatives podem buscar.

Una bona educació des de les primeres etapes de la vida ajuden a saber gestionar aquest sentiment i a tenir una actitud positiva davant situacions no desitjades.

Núria Mateo
Col·legiada núm 23.766

By |2018-07-18T17:06:46+00:00Març 6th, 2018|Psicología|0 Comments

Leave A Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada